Finestres

Onsevulla que miri

tan sols veig finestres,
finestres cap al passat,
silencis dels meus passos
que ho envaeixen tot.
Digues-me, vida, què fer
sense carícies per demà?
Què fer de les meves mans,
dels meus ulls, dels anhels
de nous camins per descobrir?
D'ivori se'm tornarà el gest,
de sal les pestanyes i els cabells,
de pols de llum, al capdavall,
tot el puc arribar a recordar de tu.
No fos que, per desitjar massa,
per callar i escoltar-te, vida,
algun amor se'm fes malbé.