dijous, 20 de gener de 2022

Rodava jo pel món

Rodava jo pel món
i sovint em preguntava:
si mai tornés, quins braços
desconeguts em rebrien,
quines inesperades vies
em portarien cap a tu.
La més morta, la més lenta,
o la més batuda pels vents?
Tampoc no em faria angúnia
tirar per una via sotragada,
amb reble i corcs a la fusta,
infectat de misèria material.
Ja t'ho he dit alguna vegada:
tot jo sagno amb ferotgia,
escruixit, insensible al dolor,
quan la ferida no cicatritza.
I que no em diguin la ruqueria
que no t'estimo prou, que tu,
que em coneixes bé, saps
llegir el que mai no escriuria.