divendres, 4 de febrer de 2022

Sota els eucaliptus

A l'Aigua Sana hi havia hagut avellaners,
i abans que avellanes, encara, molta vinya
de raïm negre, d'aquell que embruta les dents
i que la fil·loxera es va endur amb una mort
dolorosament callada, una mort que fa mal.
Tu, poeta, de mal vi poder no en begueres,
ja que ens expliques que la revolta t'agafà
ajagut dins d'un avellaner, al cor d'una rosa
de fulles moixes i molt verdes. Acabades
totes les guerres, sí, també la fruita seca
va desaparèixer i no trobarem cap soca
ni cap parada que ens en faci memòria.
Ara, les úniques pells d'eruga escorxada
són les de la processionària, que es menja
la nàusea d'haver oblidat del tot l'últim home
que va agafar un podall. Rabassaires, avui?
Tan sols la petita història en farà esment
quan algú vulgui recordar la misèria antiga.
Deixem l'avellana i la vinya i tornem al món.
¿Te'n recordes d'aquell bosquet d'eucaliptus
que creixia ben a prop del mas, camí avall
del Picarany? Ells sí que encara aguanten,
insubornables. Neguitosos per un vent malvat,
les arrels els cruixen sordes, i les branques
exulten de dolor. Sota una copa altíssima
ens veiem molt disminuïts, quan un vent
sense remissions ens ajup, esmaperduts.
Obro els ulls. Torno al meu present que és fet
d'imatges que vénen del passat, de les olors
que m'ofeguen encara. És d'ella, que parlo.
Els eucaliptus en flor omplen el meu record
del temps aquell que sortíem a córrer,
i era a l'estiu que una aroma d'olis ens omplia
les tardes llargues, com una pluja molt fina,
ajaguts a l'ombra de l'entrecuix del món.
Aleshores posseíem la fe en nosaltres,
i rèiem, i reia la vida feta de petites coses,
en un garbuix d'un estiu que s'arraconava
i de coses bones que s'anaven esmunyint.
Tallàvem camins i rieres, boscos reservats
on la pinassa s'ajeu i el sol es vessa atònit,
bevíem la llum de l'instant tornats a néixer.
Continuar la troca voldria, pobre de mi, són
els meus records espessos i el que em vaga
és dir-te ara com de jove vaig ser dormint
als teus braços dins d'una ombra d'eucaliptus.
Avui faig vida contemplativa, i algun cop
vaig tornant a aquells racons, perquè havia
de sofrir totes les hores d'un matí sentint
les velles olors difoses pels porus de l'enyor,
una extravagància de l'instant, mai no rendit,
que encara hi puc tornar. Any quaranta-nou:
Jo també vaig néixer a les terrasses de la llum,
un pendís d'oliveres i garrofers fins a la ma
r.

#AnyGabrielFerrater