Puges per costes de rostolls.
Descalç, un amant cor confúset guia el pas i se't tanca als ulls.
Et va contant coses i coses,
i escoltes i oblides, sense esma,
com si et contés un somni.
Et sorprèn un vol d'abellerols
i la ginesta tota florida. La finor
d'un bisturí que esquinça el blau
tenuíssim del cel i de la mar,
i l'horitzó avui d'ambre. Olora'm
les mans, dius, que la farigola
m'ha embriagada i un encaix
de tendresa, dolça i sabuda,
se m'endú cap a la darrera carícia.
No hi ha reserva del teu cos
dalt del marge de les dues cares,
matèries del món que es decanten
i se't giren quan la llum cau de biaix
pels costers de l'Aigua sana.
Vindrà aquell teu bosc d'eucaliptus
que tens a la memòria dels dies
que premies fort la mà del desig,
imatges que ningú més no ha vist.
Demà voldràs tornar al Picarany
i prendre el sol havent compartit
taula, cafè i vida d'una gran festa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada