El matí ens crida a bosc
o a platja, a esquinçarels dubtes i les recances,
a perdre'ns pels rostolls
i l'herba que es rebolca
per la mullena de la nit.
Inacabablement nua,
dins d'un ventre humit,
la flor valvada es desclou
i ens fa saber les matèries
d'aquest nostre petit món.
Els fets d'avui no els podrem
deixar caure en l'oblit;
amb qui ha sigut, ni el lloc,
que no en farem esment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada