Punta de dia

Veus, és aquí on tot comença.

Jo t'espero i rumio paraules
que podré dir-te. Heptasíl·labs
seria el més heroic, cadascú
en el seu lloc. Però deixem-ho
i anem a córrer, per pura passió,
ja que no tenim pressa d'arribar
a cap lloc concret. A l'hora
serem on m'havies proposat:
un aeròdrom enmig del desert
i un avió que just aterra cansat
de guixar sense sentit el cel.
A la Quadra ens veu passar
el vell pi que ja no exuda reïna;
a sota d'ell tot és grisor eixuta
i només a la riera s'atapeeix
un esplet de ginestes florides.
Tornem al Paraulògic d'abans
i ens surt "desAmor". L'amor
és Roma, ens diem, i celebrem
les paraules, que no vindran
a dir res, però ens distreuen.
Fem la volta i anem tombant
cap a migjorn, ja trobarem
després la certitud del nord
que ens guiarà de nou a casa.
Abans, acabem-nos a glops
el blau atònit que es rebolca
per la primera hora del matí,
i el verd dels camins que fa
sentit a les noies flors i fulles
que donen vida als sentits.