Fogueres

M'has despullat i l'aigua
rodola dels teus pits avall,

per les corbes del teu cos.
Descobreixo la plenamar
al pic dels teus ulls. L'ala
immensa de la celístia
esquinça l'úter de la nit.
Roig, gris, morat, el verb
dins d'un vi fort s'ha amagat.
Al foc li demanaré un desig:
que els amors platònics
siguin una mica més reals.
Noia que m'has seduït,
no em veus menjucar sense
gana i riure sense motiu?
Et cercaria fins l'últim alè,
però tinc les mans enterques
i ferides fondes a les èlitres
de massa anys que he viscut.
Atorrollat, m'assec i recordo
que em van parlar de matins
clars, i no de camins feixucs.
Volen guspires vora la mar,
a la platja de la Malva-rosa.