Record floral

La llum de l'estiu nòrdic és immensa

i les tardes no moren mai, i aquella boira
emmidonada que sura pel Lysefjorde
banya el freixe alt ple de blanca humitat.
Una vegada, vam ser a Myrdal i vaig veure
una noia amb la pell mig de sol, mig de lluna,
clars els ulls i una espurna d'encant als llavis.
Amor, em lliuro descobert als teus braços,
sense argúcies, que un llampegueig frisós
em torna del passat aquest record floral.
Amor, perdó. Perdó per haver oblidat el dolç
tacte del teu mirar, goig dins del jardí clos.
Perdó per aquest cor absurd que tremola
només de veure't, i no sap que tremola per tu.