Submisa fe

Serà com ara, que estic despert
i et somnio, i dins del somni coneixeré
que ets tu, qui tinc entre els meus braços.
Desembolicaré la seda, plena de virtut,
que tanca finament el somni clausurat,
la llavor d'una flor valvada per descloure.
T'és fàcil de seduir; innocent, pots jugar
amb els dits i els aeris granets de llum
que suren damunt dels llençols, guspires
que fan lluents ganyes als dimonis vells
tallats en vell jade xinès. Ens adormim
a la mitjanit, els dos cossos llarg-nuats,
abraçats davant l'apassionada incertesa
d'un demà que no coneixem. No amaguis
la cara al racó  del meu pit, dona, que les
hores se'n van cap a la fressa de l'oblit.
I deixa que em vegi dins dels teus ulls,
sense aplom, per la submisa fe de després.