Dues llimones

Tardor benigne. Que lentes,

les fulles roges de l'estiu
que vénen a colgar-nos. Mira:
dues llimones al contrallum
de la finestra fan un símbol
de tu, i a mi ara em fan goig.
Et penses que signifiquen res?
Sense dubte ni pressa em porten
al teu costat, quan abans-d'ahir
uns pits turgents tenia a les mans
i la mètrica del teu cos, mig de sol
mig de lluna, era tesa i torbadora.
No faràs teu el joc de dues llimones,
cor seduït, ja han estat prou per tu.
Cap surt de la memòria abolirà
els plàcids dies abans de perdre'ls,
ni la manera que tenim de fruir-los.
No sabré aixecar protesta de l'àrida
aspresa del món, quan s'amagui
un sol clavat a la posta i s'adormin
els dies benignes al teu costat.

Photo by Luluji