Creixent de lluna

Estimar-te entre els atzurs
impenetrables de la nit. Tornar
a saltar fogueres agafats de la mà.
Viure l'hivern com si fos l'estiu

i que floreixin els dies a poc a poc.
Fer l'amor sota la claror dels estels,
perduts per jardins que ningú coneix,
plens de fragàncies de gessamins.
Pensava en fer alguna cosa junts:
inventar-nos núvols de foc, abaixar
muntanyes, desviar un riu, aturar
el mar o el vent per a nosaltres sols.
Et sembla poc? Però m'has dit que
els somnis mai són reals. T'espero
mirant de fit a fit l'obscuritat, errant
a la ventura per la quietud del fosc.
Va naixent el dia, trist, emboirat,
la solitud és esquerpa, dura, fredosa,
tot i que tinguis un petit foc encès.
Ja la teva presència no em deixa:
De dia et penso. De nit et somnio.
(saps que a l'altra riba del somni
l'amor és possible?)
Tornar-te a veure, seure al teu costat
abraçats fins que torni el dia, i volar
compromesos amb els estels
de prima nit fins al creixent de lluna.