No hi ha cap pressa, que en un llit
immens de tarda es colgarà el diamentre la claror es vagi esllanguint.
Quan de vegades entres on la vida
no es mou, aprens a mirar amb ulls
de clara transparència les finestres
obertes cap a la soledat que limiten
amb un món esbatanat que corprèn.
Dalt la Tossa cauen campanades
de vespre, omplint l'aire de signes
on hi crema un ram de fulles grogues.
Mira, quedem-nos asseguts al pedrís
per aprehendre el que es guanya
i es perd quan se sap alguna cosa
de la vida, del somni i de la mort.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada