El meu cor espera, també,
cap a la llum i cap a la vida,una espurna de primavera,
o una pietosa alba rogenca
surant per damunt la boira.
El riu de la tarda va corrent
per entre els àlbers platejats
que l'encès ponent sacseja.
Té vida encara el pàmpol
de la branca encara verda,
endins la tardor clamorosa.
Ja va pujant la lluna plena,
vermellosa, lluent, serena,
i creua uns camins llunyans
on jo mai no podré seguir-la.
Sol, ajustant els finestrons,
amb l'ombra i la meva pena,
prendré un beuratge amarg,
estossegant, tapant-me el crit,
amb molts grapats de sucre
per endolcir la teva absència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada