A través dels teus ulls mirava
el foc que ha encès la tarda,com qui mira per la finestra
les clarors de l'ànima amiga.
No puc sacsejar el llenguatge,
escriure amb el cor desbocat
fins que el que penso i desitjo
es torni divinament present.
Per un moment, seré un falcó
que sobrevola el capvespre,
i després, quan arribarà la nit,
seré l'arbre que m'has mostrat,
aquell ésser de transformació
que cabdella els dies i els anys
i que un dia serà incorporeïtat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada