Encara hi ha nits

La meva tasca consisteix en llaurar

aquesta profunda àrida bella terra,
tan apassionadament, tan dolorosament,
fins que la seva essència ressusciti.
Encara hi ha nits i vents que m'espanten,
encara hi ha esdeveniments més enllà
d'aquest clos on visc solitari i entotsolat,
perquè les meves tasques no són res
si no sé si aquests ulls teus estan tristos
o feliços, si no puc veure quin demà
ens espera, si no recolliré el fruit definitiu
que tan follament anhelo, si un dia podré
aprehendre l'eternitat per explicar-te-la.
És bo estar sol, ja que la solitud és difícil,
i que una cosa sigui difícil es fa estimar.
També és bo estimar, ja que l'amor és difícil.
Estimar és la tasca més difícil de totes
les tasques que m'han estat encomanades.
Quines forces s'han conjurat dins meu
que fan que no defalleixi mai d'estimar-te?
Li demanaré a l'hora més callada de la nit
que em buidi els ulls per, a través dels teus,
poder veure aquest amor que m'has ensenyat.