Potser ho he somniat,
potser una onada febrosaem feia desvariar els sentits.
Anaves sola, descalça
com la mar. Despullada
dels blaus lluminosos,
t'imaginava simbòlicament
al meu costat. Confós,
revenen desitjos antics,
moments al teu costat,
i el naufragi en un pou
que sembla no tenir fons.
Tristesa, estic sol. Torna.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada