El teu nom

Tinc tan a prop uns llavis tendres;

una posta o una albada; el teu nom,
amb les seves cinc lletres, fred dolç
aturat a mig vol. Tinc un ocell a la mà;
el temor matern que el pugui perdre;
el teu nom, tros de gel a la llengua;
el teu nom es diu igualment en silenci
quan a la nit els estels sanglotegen.
I és que és tan profund, el teu nom,
amb el son, que la tenebra esquinça.