Veig sota els estels sanglotant
el pàl·lid estendard de la lluna,i llavors és quan sento que el cor,
prudentment, atura el seu batec
i em fa mal sospirar. Qui pogués,
en l'hora malva, llargament mirar
l'autèntica tendresa dels teus ulls
i ignorar on un dia els vaig perdre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada