Sola, immensurable, la lluna
havia estat abandonadaa altes hores de la nit.
Silent, projectava una escata
de llum blavosa damunt del llit,
damunt dels llençols blancs
i per la dolça corba del teu pit.
Jo volia ser poeta, però
en els fons volia ser poema
per estar totes les hores
dins del teu pensament,
ni que estiguessis dormint.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada