Amor darrer

S'acreix la tendror del cor

quan despunta frissosa
la primera claror del dia.
No parlis, no diguis res,
oculta el sentiment clos,
el batec foll, l'obscur desig
dels ciclàmens vermells.
Tens tot un món al fons
del pensament, dels secrets
que se't traspuen dels ulls
plens d'eixordadores certeses.
Oh, ets alhora, amor darrer,
felicitat i desesperança,
furiosa passió que torna.
Mai sabràs el que em dones.