Vindran estius de capvespres llargs,
de llum esbiaixada, i quan arribi el foscfarem sopars sota les troanes de la nit,
la lluna inquieta i la mar llisa i daurada.
Ara deixa'm que senti com es vincla
la tarda damunt de la teva pell febrosa,
que potser m'avinc a descobrir un racó
d'aquesta teva voluptat que m'embriaga.
L'inefable m'ha temptat, i vora les onades
és un desig vehement el que ens bressa,
fins rebolcar-nos en un joc per descobrir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada