Aquest sol nostre d'avui
recorre espai, talla caminsi ens dibuixa l'ombra llarga
que tant estimem, llum muda
que se'ns fa del tot còmplice.
Oh senyoreta, si sabessis
com n'abusa el pensament
de tu aquests dies de maig,
tot perquè soc un romàntic
ja del tot vellot que només
sap escriure't alguna lletra.
Sigues bona noia, i perdona
l'home que t'estimaria
moltíssim si fossis verídica,
i no uns mig-versos fets
per a tu, que se t'assemblen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada