El somni era vora teu
amb el gest dolç i esveltple de la profunda pau
que dins l'aigua es reflectia.
Em fascinava la quietud
dels blaus quan queia el dia,
i la teva ànima enlairant-se
cap a les altes congestes.
Lentament, arribà l'ombra
de les arestes inaccessibles
del cim de la Marmolera,
per desfer-me el miratge
i els blaus transfigurats
al fons de l'aigua blavosa.
Tan sols quedà l'espurna
de la teva profunda mirada,
i un blau del tot inconegut
que m'acompanyà fidel
pel tortuós camí de tornada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada