Potser diré

Alguna cosa escriuré de tu

i no sé quan, ni com, ni què
s'avindrà a dir. Voldré que digui
que tens els rulls color d'atzabeja,
o com commou aquesta escata
de sol que ara et vibra a l'ungla;
la pena de les hores que se'n van
de pressa; o com s'atura el món
per una mirada color de mel
d'un cos mig de sol mig de lluna.
Però potser no sempre tindré
present el que ara veig en tu.
El cor massa sovint oblida
i venen a colgar-nos les fulles
incertes que cauen a l'estiu.