Si sota un somrís trobés el teu cos,
un sobtat batec disposat a tot,lliscaríem furtius pel cristall opac
cap a l'aigua inclinada, que la lluna,
silenciosa en l'extrema flor de nuesa,
ara il·lumina i el desig ens multiplica.
Caldrà alguna nit refer el que era
en nosaltres la virginal còpula abans
que arribés la soledat dels cossos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada