Venim d'estar junts en la penombra
d'una nit massa curta que tot justfa un moment se'ns ha fet fugissera.
En sentir un interminable sotrec
de les llandes ferrisses damunt
els rails de penetrant suplici, a l'hora
que un sobtat ventijol acaba de néixer
i acompanya el sol que barrina
les reïnes massa sensibles dels pins
que venen de les fresses de la fosca,
nosaltres, famolencs, trobem vi negre
a la nevera i ous ferrats i pernil a taula,
a trenc de dia que tot és fam i ganes
de beure'ns l'ànima amb un bri de palla.
Tot es fa vida. Tu també has sentit
com cantava una merla a la finestra?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada