Uadi

Sóc a l'alba argila

per esdevenir llibre
de records al capvespre.
Sóc aquell que pateix set
i ha tastat el gust de la pols
als llavis ardents de l'uadi.
I sento el cant de l'absència
com contraccions de l'oceà
quan arriba la servitud
de l'hora de les marees.
Tinc set d'aquesta aigua
i enyor de la lluna plena,
de l'imaginat elixir
de les pedres que rossolen
a les pastures del teu or
i del vent de la carena.
Ets la font al desert daurat
que neix al cor de la calma
i creix i reposa i madura,
i quan arriba a la plenitud
em du l'aigua bona, que ets tu.