Voluntat

Parlaré d'aquella voluntat

immensa que aixeca cada matí,
com un gran pes, la vida.
Invocaré les pedres esmolades
de les infinites carenes, l'espai
secret on les estrelles dormen,
el cant tossut del vent que passa.
Invocaré els déus de la muntanya,
la mel dels núvols i la boira baixa,
la meva sang que res detura
perquè retrobi, darrera teu,
la llum estesa de la tarda.
Només per veure't viure
quina fal·lera més gran m'agafa,
i fa que m'ho jugui tot als daus
sabent que encara que guanyés,
tot ho hauria de perdre.
No diré res d'aquella noia
que fa dies que no recordo
i que, amb un paper de vidre,
el temps m'esborra de la memòria.
Tinc fred. Tinc por. Tinc aquell fred
immens que sols el cor coneix.