Obscura nit
immòbil i silenciosa,ferotgement callada.
Una glopada, una almosta
d'espai perdut. Un sanglot
darrere el fil del somni
interromput, dormint
dins dels coves muts
emmirallats de lluna.
Molí travat per res de nou,
amb aspes aturades
entre el foc i les ombres,
deixes caure els braços
en el bressol de la nit
tot esperant un cant nou,
un crit, les branques altes
lliures del tot, despullades
per unes mans ferides.
Amb colors nous dibuixes
la claror tènue dels estels
que aviat se n'aniran a joca.
Tant és. Amb ferro mal forjat
tallaràs de soca-rel l'heura
avara que pren la llum a l'alba.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada