Vam deixar-ho tot allà,
sota l'ombra fresca del canyís,i empesos per l'ànsia de la mar
vam anar a capbussar-nos
a l'aigua que s'estremia de plaer.
La roba estesa, molla, festejava
un desig frenètic a trenc de dia.
Va ser un juliol a Binimel·la,
i ara em retorna dolçament
aquella solitud, aquell perfum,
l'aire daurat, els ulls inquiets
que em convidaven a entrar
en un món del tot inconegut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada