L'amor al llarg. L'amor estès
a la sorra fina de la solpostada.I se m'acut, que aquest amor
porta dins seu la solitud
que vas deixar-me per penyora.
Podran florir els estels,
florir els rosers sense espines,
el món espurnejar meravelles,
que sols copsaré el silenci
que m'esgarrinxa els llavis
i no em deixa dir cap paraula.
Ja fa temps que no hi ets,
però l'amor ens passeja -encara-
per la nostra inacabable platja.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada