No em preguntis per què t'estimo

No em preguntis, amor, per què t'estimo,

si respires dintre meu l'aire que jo respiro.
Tremola, insistentment, un vol de coloms
dalt dels teulats condormits del migdia.
S'encanten uns núvols blanc-esblaimats
quan la vella campana del cloquer repica.
Arriba la tardor i arriba l'esperada ofrena,
el rierol de nou murmura, sospira suau
el vent de marinada, segueixo una cançó
que s'atura, enyoradissa.M'allunyo de tot,
i damunt dels teus camins s'alça, de sobte,
una dolcíssima remor de fulles adormides.
No em preguntis, amor, per què t'estimo,
si respires dintre meu l'aire que jo respiro.