M'omples els sentits

Em vaig despertar d'un llarg somni

i tu eres allà, com esperant-me.
Primer va ser una invasió sobtada
de quelcom desconegut, inesperat.
Els teus ulls eren de color melós,
foscos igual que un bassal plogut,
i jo havia de nedar, nedar amb esforç
per no quedar atrapat en el teu gust.
Però llavors, forassenyat, em vaig dir:
"Que aquest cor no tingui tant repòs,
que el beuratge que em dones m'ompli
tots els sentits, que mai m'oblidi de tu."
Després, ja perdut per sempre més,
arribaren les matinades insomnes
amb totes les nits plenes de tu.