Puig d'en Cama

Quants estels es perderen dins dels somnis,

a l'hora que cantaven els ocells cap al tard.
El sol encara travessava els vels de la tarda,
i se n'anava a la posta pels camins daurats.
Tu no veies que em quedava sol esperant-te,
vivint sol, morint sol sota quatre núvols blancs.
Te'n recordes dels nostres camins de llibertat?

Saps ara cap on paren les antenes fàl·liques
i els udols metàl·lics que glateixen l'absència?
Quants somnis es perderen dalt dels Motllats!