A l'hora que les crisàlides
es convertien en papallonessortíem a caminar. El sol
just havia acabat de despuntar,
el rou de la matinada perlava
les fulles esblaimades, i l'aire,
encara transparent, era geliu
com el bes moll de la rosada.
Nina, has vist passar l'últim
floc de neu? Has vis caure
la pluja fina? Les muntanyes
ploren perquè arriba l'estiu
i aviat es fondrà la congesta.
A vegades penso en perdre'm
per aquestes talaies i no tornar
a veure tamarells vora la mar.
Però no tindria les solpostades
dins dels teus ulls, les tardes
que et capbusses a la platja
i el cel es fa més transparent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada