Àmbit privat

T'he despertat: tenies encara

tots els somnis incerts de la nit
dintre les ninetes dels ulls.
La persiana, no del tot tancada,
et dibuixava unes ratlles de sol
damunt la pell bruna. Espera,
el dia ens crida i els meus besos
van colgant els racons del teu cos,
les partions que de tu he conegut.
T'amagues als fons dels coixins,
al recer on et recull, fervorós,
l'ample càlid ventre dels llençols.
Només uns mots callats vull dir-te,
murtra que viu, fa tant temps,
dins meu i no gosa: t'he d'encendre
focs d'hivern quan a les mans
tinguis fred al cap dels anys;
que cremin cadires, mànecs vells
i capçals de llits corcats d'enyor.
Tots els anys seran, com et dic,
per conspirar un règim de felicitat
que cap angúnia no pugui abolir.
Tinguem àmbits amples pels minuts,
no pocs, que compartirem plegats
en la més perenne de les nits.

No vull que en perdem ni un.