Silenci

No parlis, fes-te el distret,

oculta els pensaments i els somnis.
Deixa que al fons de l'esperit
es recullin, muts i muts, es ponguin
com les estrelles en la nit,
tots els els sentiments que neixen.
Atura't, mira'ls, i no en parlis.
Les lletres del cor voldries traduir?
Creus que algú altre les entendria?
Que comprendria el que et fa viu?
Com estimem, en caure els anys,
més tendrament i meravellat
de la utopia del darrer somriure,
del darrer crepuscle per viure!
La fosca ha entenebrit mig cel,
tan sols allà, a llevant, lluenteja.
Atura't davant l'albada, i perdura,
tot el que puguis, en l'encanteri.
Deixa'l créixer dins teu... i no parlis.