No t'exposis al vent.
L'aire d'aqui et convidaa repetir cançons d'amor
que aviat seran de bressol.
Un desmai de llum blava
va acaronant-te el front,
i hi ha lloc perquè demà
la pluja dolça, assolellada
-potser només ho saps tu-,
vingui curulla de bones noves
amb un somrís fràgil i tendre
encara per conèixer. Aviat,
al resplendent octubre,
tornarà a néixer llum nova.
No t'exposis al vent,
que més amunt, a la carena,
un estel s'encén i parpalleja,
però el que dintre meu s'encén
això ja no sabria dir-t'ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada