El primer cafè del dia, a la vora dels llavis,
a l'hora sagrada que un pensament et busca.Esperaré aquí la primera llum deixondida
bategant en el meu pit, igual com batega
l'hora prima quan deixa els vels nocturns.
En calma -l'ala dels meus versos devorant
el temps que no corre-, t'escric unes rimes
que voldré que rimin amb els teus ulls bruns.
Espero qui no ha de vindre, i potser, a la tarda,
m'atraparà un vent que em durà una teva cançó
que serà com l'última ofrena del dia que mor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada