Sol i lluna

Tinc la imatge als ulls

i mai no gosaré dir-te'n res.
Sé que al matí te'n vas sola
a endinsar-te en el bosc
on la llum es despulla i s'ajeu
a la pinassa, nua com les pedres,
o com la fusta quan els homes
se l'enduen per fer-ne carbó.
Voldria acompanyar-t'hi, però
entre tu i jo hi ha un abisme
sense cap pont per travessar-lo.
T'he vist sortir. Tenies la cara
plena de sol, tanta llum closa
dins dels ulls, que les parpelles
eren com l'ombra d'una vela
sobre el mar, o com l'ala
d'un ocell entre les roses.
La imatge d'aquest instant
me la guardaré sols per a mi.