Una o dues paraules

Jo sols escric una o dues paraules

cada dia, per recordar-me com viure,
per encendre al matí les llums de l'alba,
l'hora eufòrica en que tot es veu possible.
Em dic a mi mateix: recorda, no tinguis por,
viu i avança. Sigues càndid i empàtic
amb la natura que et forneix el cos i l'ànima.
I que el que vessis torni a tu com tornen
les estacions. I sigues com les estacions,
adaptatiu i agraït a cadascun dels dies
que la Vida et regala, àvid aprenent de tot.
Tots els àtoms del meu cos són nascuts
d'aquesta terra, d'aquest aire. Nascut aquí
de pares que ja hi van néixer. I, tanmateix,
no oblido mai que la Natura que s'expressa
sense contencions és l'energia primordial,
i que no hi ha res més gran que l'amorosa
abraçada de la mare que ens  dona la vida.
Jo sóc un home que, vagant a la ventura,
he conegut tots els oceans que han estat
en calma dins meu, insondables, agitats,
a punt per al vaivé de les onades, o l'esclat
furient de les tempestes sense precedents.
Jo tan sols escric una o dues paraules
reveladores de la vastitud dels camins
que segueixo, a l'encalç de l'amor infinit,
dempeus i amatent vora la deu primigènia.