Gebre

El parpelleig d'estels llunyans

projecta una llum diferent al matí.
Els contorns s'han tornat blancs,
quan la llum de l'alba ha arribat
amb un somriure encara tendre.
Què és allò que brilla en el gebre?
Una espelma he deixat encesa
tota la nit vora la finestra. Volia
que no et perdessis, fer-te llum
i recordar-te el camí de tornada
als braços que encara t'esperen.
Però el cel posava un límit fosc,
impenetrable, davant les copes
dels arbres imponents del bosc,
i només sentia els cants llunyans
dels galls com a única profecia.
Em passaré el dia vora la porta,
esperant notícies, tement adéus,
tocant, mentre, cançons tristes
amb el prec d'un violí que enyora.