Ha nevat a la Mussara

Si m'ho demanes, et faré memòria

d'aquell dia que érem a la Mussara
i un mantell blanc, dalt les Airasses,
s'estenia virginal als nostres peus.
Els anys no em priven de fer llistes
de les coses bones que hem tingut:
tu ja m'entens, és la forma de dir-te
que tots els nostres camins, amarats
del perfum de la terra molla, de fulles
remoroses, del plaer del sol i la pluja,
van omplir el teu esclat de joventut.
Set anys fa d'aquella imatge teva,
del teu encant immaculat a la neu,
d'ulls sempre espurnejant tendresa
i perplexitat sense recança a la pell.
Aquell florir sortós ja s'ha evaporat,
però una veu enyoradissa em diu
que tots els nostres dies tenien sentit.
Ha nevat a la Mussara, i jo el que voldria
és saltar fogueres que no s'apaguessin
quan arriba el fred i encara penso en tu.