Lluny

Brindo perquè retrobis sempre,

nítida i fresca, aquesta teva imatge
de passió vestal. Els anys no corren
--et llegeixen les xifres a poc a poc--,
i et guarden intacte la llum juvenil

que sempre recordo en el teu rostre:
tot allò que un dia vas gosar somiar.
I no deixis de voltar, criatura, llotges
obertes a la la mar llisa i daurada
sense renunciar a la follia del riure
i a les postes de sol inaprehensibles.

Puntual el desig acut i em fa dir-te,
de cor, el que sento, molt lluny de tu.
Ara sols et mostro, assumida la tria:
el desassossec que al cor m'has deixat.