Aniré amunt,
cap a on es gronxa la tardatot esperant la nit.
Allà on vaig,
el silenci és un cim per conquerir.
Sota el clos de les estrelles,
els turons coronats de boira
i els penyals inassolibles
em parlen de tu.
A trenc d'alba,
quan els estels es ponen,
voldràs acompanyar-m'hi,
Oreneta?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada