Vagareig

Alguna cosa voldré escriure

que digui com et penso, ara
que et sé lluny. Però no sempre
puc trobar la paraula exacta
d'un meu enyor, el desassossec

de no veure els teus ulls
en el més alt i més fosc de la nit.
Aniré per carrers sense records
que no sàpiguen res de tu ni de mi,
per no tornar als indrets
on vaig conèixer el teu cos;
carrers sense cap finestra
que ens hagi vist passar junts.