Sol i lluna

De vegades, a ple hivern,

l'aire és tan prim i transparent
que la lluna sembla un sol
que no es vulgui pondre.
Quan els dits de l'alba
li treguin els vels de la cara,
hauré deixat enrere, dormint
en uns altres braços, nits
innocents de somnis remots,
branques florides de llor
veïnes dels meus passos.
No sé jugar amb màscares,
amiga meva. Estimo massa
aquest teu gest, les paraules
que surten dels teus llavis
i tanta llum sobre el teu rostre.
No preguntis, que ja ho saps:
El vol matiner m'espolsa
aquest pòsit d'antiga tristesa
a les ales. Encara és hivern,
i m'estimo l'aire tebi i el bleix
de la primavera, que ets tu.