Va començar anant pel bosc dels llors
i per les rebloses vinyes de malvasiaque enjoiaven un cop l'any raïms d'or.
Durava encara quan, innocent criatura,
el sol matiner il·luminava la carícia
dels teus rulls foscos onejant al vent
i la tendresa dels teus ulls, com fresca
rosada, pellava les ferides del temps.
Encara dura, com una melodia apresa
mirant junts les solpostades d'octubre,
i guardada perquè no es perdi la veu
ni el record mentre bat de ple el sol.
Al teu costat tot em sembla meravella,
com l'ombra d'una vela sobre el mar,
o com l'ala d'un ocell entre les vinyes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada