Any

Dos mil vint-i-quatre.

Avui, primer de gener
em prometo l'any ben teu.
Com te'l promets tu, amor?

Un any ple de dies
per descobrir nous camins.
Dies plens de minuts,
no pocs, que se'ns faran
feliçment nostres.
Àmbits amples per córrer,
per despertar albades
i seguir el rastre del perfum
que vas deixar-m'hi ahir.
Tinguem els cossos a punt,
esquincem la teranyina
de les paraules inútils,
quedem-nos amb la mirada
que no necessita raons
i ens explica, a l'hora prima,
el florir sortós dels matins.
No voldrem mai defallir.
Al lluny, ja parpelleja el dia,
amb les seves clarors,
que veu com s'esbadella
la flor d'or sobre el teu pit.