Mussol

M'estaré a l'aguait i quiet

perquè la meva espera és fer camí
quan arriba la nit sense claror
-queda l'enyor del que no t'he ofert
i llargues hores per recórrer-
Or i cirera, colors nous per acollir-te
quan encara no haurà sortit el sol,
i sé el que et diré: si vols, ja pots venir.
I aquell vers perdut que, tal vegada
es basava, com ara, en el record,
te'l refaig de nou perquè no el veig
tan precís com a tu t'agradaria.
Saps que no sóc amic de la disbauxa,
només de les dones i els dies, sembla,
perquè d'aquest mussol ximplet
cap d'elles res fútil no demana.
Potser ningú com tu m'ha donat
una alegria sencera: imaginar un goig
que no sigui depriment ni massa àrid
sense haver de captar un tribut llastimós.
Aquest poema d'ara, no vull, sortint
del seu embull, sinó que et digui que,
càndidament, et vull sempre feliç.
I think you should know.